martes, 24 de noviembre de 2015

Exercicis de puntuació




EXERCICIS DE PUNTUACIÓ

 Exercici 1. Col·loca correctament els signes de puntuació dels diàlegs en aquest fragment del llibre El codi Da Vinci. Fixa’t en l’alternança entre tercera i primera persona. Observa que hi ha diàlegs, però també hi ha algun pensament interior, que ha d’anar entre cometes.

Un cop va haver acabat, l’albí va somriure i va dir - Sí, això és exactament el que em van explicar els altres-  En Saunière va recular una mica -  ¿Els altres?- va pensar -També els he fet una visita- va dir amb to burleta a tots tres. Tots han confirmat el que m’acaba d’explicar De sobte en Saunière va entendre que els seus tres sénéchaux, seguint al peu de la lletra el procediment establert, havien explicat la mateixa mentida abans de morir. Formava part del protocol. L’atacant va tornar apuntar-lo amb la pistola -Quan vostè sigui mort, jo seré l’únic que coneixerà la veritat- De sobte es va fer càrrec de fins a quin punt era horrorosa aquella situació. -Si jo moro- va pensar la veritat es perdrà per sempre més. Instintivament va arrossegar-se per provar de posar-se a cobert. Brown, Dan. El codi Da Vinci. Ed. Empúries. 

Exercici 2. Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriulos a sota correctament. 

Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala, coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dirse no vénen ací són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen ací ` Exercici extre del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo 

Exercici 3. Puntua el text següent. Posa majúscules cada cop que hagis fet un punt i seguit o un punt i a part. 

A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment. Tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja. Però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus digué don Monxo amb els ulls mig closos sempre és igual. Sempre les dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria. Exercici extret del llibre Taller de puntuació, EAPC Si voleu reforçar la puntuació, us recomanem el llibre Material didàctic per al taller de puntuació de textos, de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

La població espanyola al segle XIX



1. Cerca informació sobre la població espanyola al segle XIX. En fas un esquema.

   el segle XIX va ser una epoca revolucionària a l'europa occcidental pel que fa a la demografia, per que hi va haver una dsminució constant de la mortalitat, mentre que la taxa de la natalitat continuava alta. com a conseqüència, es va produir un creixament extraordinari de la població.



 1. Cerca deu imatges espectaculars sobre paisatges, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

Resultado de imagen de paisatges de rusia  m'agrada per que es un lloc on hi ha neu i aigua i a mi la neu m'encanta.


Resultado de imagen de paisatges de rusia m'agrada aquesta imatge per que es on jo estava quan era petita i m'agrada recordar-ho.

Resultado de imagen de paisatges  m'agrada per que representa la mar i a mi l'aigua m'agrada molt.

Resultado de imagen de paisatges  m'agrada aquest paisatge perque m'agrada la naturaleza.

Resultado de imagen de paisatges m'agrada per que m'he recorda quan vaig anar a esquiar.

Resultado de imagen de paisatges m'agrada pe que sempre m'han agradat els animals.

Resultado de imagen de paisatges m'agrada per que m'he recorda quan vaig anar a grècia.

Resultado de imagen de paisatges m'agrada perquè m'encanten els cavalls.

Resultado de imagen de paisatges m'agrada per que sempre he volgut anar a un desert.

Resultado de imagen de paisatges   m'agrada per que m'encanta la naura


Comentari d'un poema

                                                       

                                                   UN CRIT D'AUXILI
Una manta com a únic abric.
Uns cabells esbullats, 
però no per estones de joc,
sinó per la cruesa de la vida.
Una mirada amb la innocència
perduda.
Una tristesa infinita, impròpia
de l'edat.
Una motxilla escolar buida
i un dret a rebre una educació
digna furtat.
Una justícia inexistent.
Una ajuda invisible, transparent,
com si fos intranscendent.
Un crit d'auxili al vent.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
Resultado de imagen de tristeza
2. Tema del poema.
tristeza
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima assonant , 15 versos, entre 9 i 6 síl·labes
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: esbullat, cruesa, furtat, instrascendent.
esbullat:desordenar els cabells, despentinar.
cruesa: qualitat de cru
furtat: robar una cosa sense violencia
instrascendent:



                                                                                                                                                                                                           
5. Fes un resum del significat del poema en general.
 es com si fos un somni i es  el que ens agradaria tenir alguna vegada ja que no o podem viure.
6. Què vol dir l'expressió "Ajuda invisible?" Justifica la teva reposta.
que necessites ajuda pero no tens a nigu i fas com si t'ajudesen algu
7. Opinió personal.
no m'agrada per que es de tristeza.

Socials: L'ESPANYA DELS SEGLE XIX. LA CONSTRUCCIÓ D'UN RÈGIM LIBERAL.T4



    1. Cerca informació sobre qui era Godoy, la seva vida i penja imatges seves.


- Fou un noble i polític espanyol, preferit i primer ministre de carles IV entre 1792 i 1797 i novament 1801 i 1808. Va ser el duc de Andalucía i de sueca i princep de la paz.
Resultado de imagen de godoy     Resultado de imagen de godoy    Resultado de imagen de godoy    





    2. Quines conseqüències va tenir el Motí d'Aranjuez?

Ferran VII va ser proclamat rei d’Espanya. El 24 de març va retornar a Madrid, sent aplaudit pel poble. Carles IV no es va resignar a perdre el tron i va demanar ajuda a Napoleó el qual, davant la feblesa del règim absolutista borbònic, va decidir ocupar el país. Per Napoleó, l’ocupació d’Espanya suposava  el control de les índies i del corrent de metalls preciosos procedents de les colònies americanes.

    3. Redacta els principis de la Constitució del 1812.

La constitució del 1812 coneguda principalment com LA PEPA o LA CONSTITUCIÓ DE CÁDIZ va ser promulgada per els talls generals d'espanya, reunides a cádiz, el 19 de març de 1812.

    4. Explica la diferència entre l'Absolutisme i el Liberalisme al segle XIX.

 Liberalisme: apien un sistema democratic per gobernar- se i desitgen que el poder ve del poble.

Absolutisme: prefereixen un gobern que controla tots amb una dictadura i desitgen que el poder ve de un rei,director,general, o lider religios.

    5. Explica com es va iniciar el Trienni Liberal. Utilitza els termes pronunciaments, Constitució del 1812 i eleccions.

 es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

   6. Per què Ferran VII va abolir la llei sàlica? Per què no hi varen estar d'acord els carlins?

va ser abolida per ferran VII el 1830 per permitir que governes la seva unica filla, Isabal II.

ou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.

   7. Enumera les causes de la independència de les colònies hispanoamericanes.
  • la filosofía de la ilustración,
  • la política borbónica,
  • la revolución norteamericana,
  • la revolución francesa,
  • el incremento de la penetración inglesa en América y
  • la invasión de Napoleón Bonaparte a España 
 8. Qui es va enfrontar en la guerra carlina? Quan va esclatar?

 pais basc,navarra,catalunya i maestrat.

9. Quins eres els focus carlins més importants?

El focus més important de les partides carlines va situar-se a les zones muntanyoses de Navarra i del País Basc, als Pirineus catalans, el nord de Castelló, el Baix Aragó i les comarques catalanes de l’Ebre.

  10. Resumeix en aquesta taula les diferències essencials entre isabelins i carlins:

                  carlins                   
Grups socials
que els recolzaven: carlisme tingué el recolzament de diversos sectors de la societat espanyola,  d’algunes regions i àdhuc de potències estrangeres.

Règim polític que defensaven: Defensà els drets del germà d'aquest, l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron.                      


 isabelins:

Grups socials
que els recolzaven:
el recolzaven els progressistes.



Règim polític que defensaven:
Defensen la propietat, llibertat i individualisme base social: alta noblesa, burgesia.