lunes, 21 de marzo de 2016

Vacances!


           











1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició?

Aquestes festes, ho faré com cada any. Sempre, ho pas molt de temps amb la família, com per exemple el dia de pasqua, anam a dinar amb la família de part de mum pare, i desprès, una estona amb la de mu mare. Llavors també farem panades ( jo no en en faig normalment) i també aniré de berena amb els amics i  amigues. Be que el que faré aquestes vacances serà passar-ho amb la família i els amics.

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.

Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

  • Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
  • Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
  • Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
Recuerda que una buena descripción exige:

  • Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
  • Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
  • Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.

Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro

El cielo es oscuro,gris
los arboles: hay que son claros y hay de obscuros
os gira-soles: son claros
La hierba: es clara


Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.

 Los girasoles amarillos:

El campo de girasoles es muy grande y tiene otros tipos de arboles aparte de la hierba que la envuelve.


2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

 Estaba maria en al campo de girasoles amarillos mirando el cielo azul mientras que su hermano jugaba con pegar a unos gusanos con la zapatilla que llevaba puesta.


3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.
¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.


Estaba en tercero de la primaria y tenia un examen de una fixa que hizimos en classe. Me faltaba una palabra para terminar el examen y como no me la sabia pues mire la palabra de la fixa. se lo entregue a la professora y luego me lo corrigio y saque un diez pero un alumno se chivo de que habia copiado, y yo estaba muy nerviosa, y estaba temblando poque tenia miedo de que me pusiera un zero pero luego hable con ella y al final me dejo con el diez.

miércoles, 16 de marzo de 2016

Contes

 

1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.


Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.

El conte pot presentar diverses i diferents formes:
Els contes tradicionals vénen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i a ensenyar una lliçó moral. També se'ls coneix com a contes de fades o conte popular. Els contes populars es caracteritzen per l'ús d'un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d'encapçalament i d'acabament: Una vegada hi havia..., Temps era temps..., I van ser feliços i van menjar anissos, Catacric-catacrac, conte acabat... etc.
  • Els "exemples" procedents de l'edat mitjana, utilitzats pels predicadors també amb un clar objectiu alliçonador.
  • La "faula" o "apòleg", en què els protagonistes són animals que també donen una lliçó moral. En trobem ja exemples al segle VI aC amb Isop.
  • Els "fabliaux", que eren contes còmics i satírics, com a tall d'exemple tenim el Decameró de Boccaccio i Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.
  • El "lai", conte amorós amb elements fantàstics. En són molt coneguts els Lais de Maria de França.
El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, per bé que els límits no en són exactes). Julio Cortázar el defineix pel seu efecte, mentre que el conte és d'efecte únic, ja que s'explica una història, en la novel·la la voluntat és més global.


LA RATETA PRESUMIDA:
Hi havia una vegada una rateta que cada dia escombrava l'escaleta i un dia es va trobar un dineret.
—Oh, quina sort que he tingut! I què en podria fer? Si em compro ametlletes em cauran les dentetes... I si em compro un llacet per la cueta? Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me'l a la cueta!!
I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora Conilla i es va estar mirant molts llacets. Al final, es va decidir per un llaç de setí de color rosa.
—Sí, aquest sí que m'agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà — pensava la rateta—. Ui, no me l'emboliqui que me l'emporto posat!
Es va posar a la porta de casa seva per lluir el llacet. I aleshores va passar el senyor Ànec per davant seu. En veure-la tan bonica, li va dir:
—Ai, Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
—No ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Guac, guac, guac!
—Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.
També hi va passar  el senyor Gall amb les plomes estarrufades que li va dir:
—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
—Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Quiquiriquic!
—Ui, no, quin xivarri. No et vull per marit.
I el senyor Gall se'n va anar amb el cap cot. Després, va passar el senyor Gos, que també va ser rebutjat per la Rateta.
Al cap d'una estona va passar el senyor Ase que en veure la Rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se pregar li va dir:
—Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?
—Ihà, ihà!
—Fuig, fuig, que m'eixordes!
Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes, va passar un senyor Gat pel seu costat que li va dir:
—Mèu, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l'estreta:

—Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Mèu, marrameu!
—Sí, amb tu sí que em vull casar!
—Mèu, marrameu!
I així ho van fer. Ben aviat es van casar i van convidar tothom.
Aquell dia, mentre uns deien a la Rateta: «Vés amb compte amb aquest gat!», d'altres li advertien. «Vigila que, quan estiguis despistada, no et clavi queixalada!» la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu marit sabien el secret: aquell gat era vegetarià, no menjava rates!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat.

RESUM DEL CONTE:
Això és una rateta que escombrava la seva escaleta i es va trobar un dinaret, i ella va pensar que puc fer amb això? pues va dicidir comprar-se un llaç per la cua. Va arribar a ca seva i cada animal que pasava li demanava haveure si es volie casar amb ells i ella abans de contestar li demanava haveure quina veu tenia i li feien la seva veu i lis deia que no a tots fins que va pasar el moix i li va dir que si, i desprès de casar-se tots els seus companys li deien que anès alerta amb ell, i ella li deia que era vegetaria i que no menjava ratetes i així acaba el conte.







2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot:

El conte que més m'agrada es el de la tortuga i la llebre. Aquest conte va de que la llebre s'enrriu de la tortuga de lo lenta que es , fins que un dia la tortuga va dir jo a una carrera te guanyaria, i la llebre va dir asi? i ella tota convençuda de que no seria aixi pues va arribar el dia de la  carrera i la llebre posava obstacles en el cami per que la tortuga o tengues dificil. Va começar la carrera i la llebre la partir super aviat i es va aturar a mirar per on anava la tortuga i com que va veure que anava molt enrrera pues es va posar a un abre i es va dormir, quan es va despertar va mirar enrrera per sebre on era la tortuga i no la va veure esva girar cap en davant i va veure que esteia apunt de arribar a la meta, va pegar un esprint pero no va arribar i la tortuga li va guanyar.

Resultat d'imatges de la llebre i la tortuga  Resultat d'imatges de la llebre i la tortuga










martes, 15 de marzo de 2016

tema 7 dossier, socials


1. Cerca una imatge de la pintura Viatger davant una mar de boira, de Friedrich, i fes les activitats:


Resultat d'imatges de Viatger davant un mar de boira Friedrich

 -Assenyala amb una x els sentiments que creus que transmet l'obra: 


por x
alegria
solitud x
malenconia x

-Qui són els dos protagonistes del quadre?

2. Cerca el quadre de Géricault, basat en el naufragi de la fragata Medusa el 1814 i respon les preguntes:

-Quin títol té aquest quadre? Le radeau de la Méduse

-Descriu l'escena? si

-Com es representa l'esperança? I la desesperació? I la mort? intentant viure/ molt malament/ fatal, amb morts per tot.

-Aquest quadre aplega les característiques principals de la pintura romàntica. Escriu quines són. 

- que hi ha persones
- el quadre te colors

Socials tema 7 dossier



1. Cerca una imatge de l'obra de Goya La família de Carles IV i respon les preguntes:

-Qui són els dos personatges centrals?  El rei i de l’hereu, Carles IV i el futur Ferran VII

-Què destaca Goya de la indumentària de les dones? La reina i els tres infants

-I de la indumentària dels homes? els blaus i vermells dels homes, destacant el magnífic vermell del vestit de l’infant Francesc de Paula

-On és el pintor? Està il·luminat? En el fons, no

Socials dossier tema 7


1. Cerca informació i relaciona l'autor amb l'obra corresponent:

Agustin Rodin - El pensador 1888.  És una de les més famoses escultures en bronze

Gustave Eiffel -  Torre Eiffel, 1887-1889 és una torre formada per una estructura reticulada de ferro colat, situada a París, a l'extrem que toca al Sena, no gaire lluny del riu.

Georges Seurat - Jatte, 1884-1886, Un diumenge a la tarda a l'illa Grande. és un quadre del pintor francès

-Cerca imatges d'aquestes obres.


Resultat d'imatges de El pensador El pensador    Resultat d'imatges de torre eiffel     Torre Eiffel   Resultat d'imatges de Jatte    Jatte




-Indica a quin estil pertanyen 

El pensador: impressionisme

Torre Eiffel: arquitectura de ferro

Jatte:

Ovidi Montllor













1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

conegut artísticament com a Ovidi Montllor, va ser un actor i cantautor de la Nova Cançó valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.


el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, La fera ferotge,una crítica a l'obsessió del franquisme per l'ordre, la lluita desigual de l'antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.


*1ra cançó:


Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...
Té, ara, ja he baixat!


#Aquesta cançó explica que troba una nina i li diu com ell troba que te el seu cos i tot però no li diu com te els ulls per que no lis ha vist mai. 




*2na cançó:

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
'Les Estances' de Riba i les 'Rimas' de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."


#Aquesta cançó explica l'amor que es tenen dues personen.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.


Que ja no hem de fer força per aconseguir alguna cosa per que ja ho tenim tot fet, que m'hos ho donen tot fet.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.


Què és dediques a la musica, al cinema i al teatre a la vegada. M'ha cridat l'atenció perquè trob que una persona normalment nomes se dedica a una cosa i no a 3 o 4 coses a la vegada.