Estiu

divendres, 10 de juny de 2016

Estiu

Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de bon rotllo i molt original per la forma… Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog, n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha agradat! Argumenta les teves respostes

Llum d’or

S

O

R

R

A

Sóc a terra,

sobre les dunes,

absorbint l’energia tendra,

gaudint de la llum bruna.

C

A

L

I

U

Raigs d’il•lusions

plens de colors.

Arcs de sant Martí

d’iris infinits.

S

O

L

Mulla’m la cara de calor.

Entra dins l’ànima sense por.

Torra’m la pell nua,

mentre la lluna sua

L

L

U

M

Obre la meva ment.

Allibera-la del turment.

Estigues sempre present.

Les idees ens faran eterns.

M

A

R

Endinsa’m a la profunditat

de la calma mediterrània.

No ens cal respirar.

Només amar.

A

M

O

R

Llum d’or.

Carolina Ibac

 Aquest poema xerra de que a s'estiu tenim l'arena de la platja per aprofitar, també tenim el caliu per exemple quan feim un sopar, pues sopam de carn torrada i necessitam el caliu per torrar-la apart de tot això tenim el sol , el mar i l'amor que es el que cercam s'estiu.

Aquest poema m'ha agradat per que xerra de quan ve s'estiu. I sa veritat es q m'encanta per que me recorda quan pas el temps a la platja amb els meus amics...