Comentari poema i mitologia

Comentari poema i mitologia

DONA D'AIGUA

Es pentinava, 

entre grans parets rocoses,

la seva llarga cabellera, 

cantant, 

i respirava l'oxigen de la nit.

Havia sortit,

a la superfície,

per sentir la suavitat de l'aire 

i admirar els raigs de la lluna

(que contemplava).

Era una dona d'aigua, 

de fum,

amb bellesa temptadora:

si t'atrapava la seva mirada

et converties en una pedra.

El seu regne eren les profunditats 

de les aigües vidrioses

que brollaven de les fonts ufanes

(gran espectacle aquàtic).

La seva bellesa era un parany,

de fet, 

tota bellesa ho pot ser. 

Les pedres que trobeu vora 

estanys, 

llacs

o salts d'aigua,

són temptacions de qui no va poder 

resistir-se a l'encanteri 

d'una sinuosa dona d'aigua,

de fum.

Antònia Lladonet

1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.

són éssers de la mitologia catalana,figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.

2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.

L'amo de Can Prat un capvespre, passant pel Gorg negre de Gualba, va veure una dona d'aigua mentre es pentinava, i se'n va enamorar perdudament. Li va declarar el seu amor i ella l'advertia del risc que corria, però tant va fer-se pesat, que es van casar i la goja va esdevenir mestressa de Can Prat. Van tenir un fill i una filla. Un dia discutint sobre si era millor plantar moresc o blat ell li va retreure que no entenia res de cultius essent com era dona d'aigua. Immediatament es va arrepentir, però ja era tard, havia dit en veu alta la veritable natura d'ella. La dona va fugir corrents cap al Gorg Negre. No la va veure més, però a les nits la dona tornava al mas i acotxava els seus fills i les llagrimes, al caure, es tornaven perles, que l'amo recollia sense arribar mai a imaginar d'on venien.

La filla del senyor de Caldes, del castell de Montbui, va restar encantada al fons d'un gorg, on encara hi és i no en podrà sortir fins que hagi teixit i filat les dotze camises que li van deixar les seves germanes, per poder ligar-les i escapar-se de la torre on el seu pare l'havia tancat. Si algú s'atansa al gorg pot escoltar una veu pregona que demana "Tireu-ne més, tireu-ne més". Es la donzella que vol teixir les camises i desencantar-se.

Lanós és l'estany més gran de Cerdanya. Al peu del Carlit, la llegenda diu que, al seu fons, hi habiten les "dones d'aigua". A la nit de Sant Joan, surten a ballar per les seves vores i pels illots i, en cas de trobar algun jove, aquest en cau perdudament enamorat i el porten al fons del llac.

Un pastor fou despertat per una suau i encisadora música. Aparegué una bella donzella i li proposà que l'acompanyés al seu palau, tot prometent-li ser-ne el rei i ella la reina. El pastor s'hi negà i li digué que ell era pastor i que així moriria. Ella s'anà tornant lletja i, agafant-lo pel braç, se'l volgué emportar. Ell pogué escapolir-se'n, però en arribar al pont de l'Empedrat, es trobà amb la bruixa, que el convertí en pedra. Segons conten, a la nit de Sant Joan, entre la remor de les aigües, encara se sent la suau música, els laments de la dona d'aigua i els crits del pastor.

1.

És conta que a la riera de les Arenes conté or i on el rierol a creat un gorg en forma de petxina, a l'entorn, podem trobar-hi tot de cascuetes que nien. Precisament aquets ocells són ànimes o esperits de les dones d'aigua que, de nit, es tornen dones i es banyen al clar de la lluna. Una vegada foren descobertes per un xerric i una d'elles li tirà un ruixat d'aigua quedant convertit en pedra. Un pastor, jove i fornit, que descansava una nit vora la fresca de la riera. Es va despertar de sobte i atret per unes veus dolcíssimes s’anava endinsant pel bosc fins que, sense fer cap mena de remor, va poder espiar un espectacle mai vist. Era la dansa d'unes dones d'aigua que seguien el compàs d'una música estranya i encisadora. El pastor va quedar prendat d'una d'elles i la següent nit de lluna plena va tornar a aquell indret i aconseguí materialitzar el seu amor amb la dona d'aigua que el tenia corprès. La fada va quedar prenyada i en el moment d'infantar, ni ella ni les seves companyes no sabien com fer-ho. Cridaven desesperades pel voltant del gorg quan una velleta les va sentir i va accedir a ajudar-les.......

3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.

Es una dona d'aigua que es pantina la seva llarga melena i mentre respira l'aire de la nit.

Despres va sortir defora per contemplar la lluna i sentir  l'aire.

Ella era una dona d'aigua i quan la mires als ulls et converteixes en pedra i es hermosa.

El seu regne esta a les profunditats de les fonts ufanes.

Es molt bella.

Les pedres o roques que troba son per que qui la va mirar va ser per la seva bellesa.

 

 

4. Per què eren perilloses?

Per que coneverteixen les persones o els altres en pedra.

 

 

5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?

Que son temtacions de qui no va poder resistir-se a n'el seu encant.