dilluns, 21 de març de 2016

ACCENT!OBERT!O!TANCAT?

Ortografia 19

L’ACCENTUACIÓ

L’accentuació gràfica de les paraules està determinada per la posició que ocupa la síl·laba tònica dins del
mot i per la terminació de la paraula.
La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició
d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la síl·laba.
En català hi ha dos tipus d’accent, l’obert (greu) i el tancat (agut). L’accent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i l’accent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuació us donem algunes pautes
per escriure bé l’accent sobre la e i la o.

E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrúixols porten l’accent obert.
Mots aguts

alè, cafè, vostè, cinquè, sisè, oboè
pagès, francès, Vallès, interès, entès
mossèn, aprèn, ofèn, comprèn
Mots plans
dèbil, mèrit, cèntim, fèrtil, rèptil, mèdic, tècnic, pèsol, grèvol
convèncer, conèixer, vèncer, estrènyer
dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; quèiem, quèieuzQAQZ<C
Mots esdrúixols

 molèstia, diferència, pèrdua, mètode, herència, sèmola, Amèrica, acadèmia
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent
tancat
Formes verbals de futur i passat
simple
cantaré, diré, faré, aniré
digué, pogué, escrigué, dugués, cantés, parlés
Gal·licismes puré, consomé, clixé, jaqué, quinqué, ximpanzé
Els compostos de -bé, -té i -vé també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové
Els mots que fan el plural en -essos accés (accessos), congrés (congressos), exprés
(expressos), progrés (progressos)
Els verbs acabats en -cén i -tén encén, estén, pretén, entén
Aquests tres adverbis després, només, adés
Mots plans amb accent
tancat
Els temps verbals següents
prémer, témer, créixer, néixer, ésser
érem, éreu, duguérem, duguéreu
tinguéssim, tinguéssiu, diguéssim, diguéssiu
Els mots següents feréstec, préssec, préstec, cérvol, llépol
Mots esdrúixols amb
accent tancat

 Els mots següents església, cérvola, llémena, Dénia, Sénia, feréstega


O oberta / o tancada

La majoria de mots aguts porten l’accent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrúixols porten
l’accent obert.
Mots aguts cançó, atenció, camió, carbó, rigorós, fabulós
Mots plans pròxim, mòbil, sòlid, lògic, pròleg
Mots esdrúixols glòria, memòria, còlera, còmode, crònica, història
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent obert
això, allò, però, de debò
arròs, espòs, terròs, repòs, talòs, ressò
exclòs, conclòs, inclòs
Mots plans amb accent tancat estómac, córrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer...)
fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
Mots esdrúixols amb accent tancat fórmula, pólvora, tómbola, góndola
Regla general d’accentuació
Mots aguts
S’accentuen els que acaben en les terminacions següents:
-a: català
-e: cafè, convé
-i: llumí
-o: allò, nadó
-u: comú
-as: repàs
-es: anglès, revés
-is: incís
-os: capgròs, calorós
-us: talús
-en: edèn, amén
-in: Berlín
Mots plans

S’accentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plàstic, àcid, mòbil,
íntim, malèvol, cànem, Campdevànol, dipòsit, exàmens

Mots esdrúixols

 S’accentuen sempre: àguila, església, València, pel·lícula, pólvora, interlocutòria, música
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, però cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Els mots aguts s’escriuen sense
accent gràfic.
palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,
paranoic
Els mots plans s’escriuen amb
accent gràfic. anàveu, amaguéssiu, movíeu, dèieu, vòlei, tròlei
Mots amb
diftong creixent
Els mots plans s’escriuen sense
accent gràfic.
contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,
pasqua, pasqües
Casos especials
Mots compostos
En els mots construïts amb formes prefixades acabades
amb o (i de vegades amb i) només porta accent el
segon element, si s’escau.
fisicoquímic, anglosaxó,
cardiovascular, socioeconòmic
En els mots que s’escriuen amb guionet, si el primer
element ha de portar accent, l’hi hem de posar. pèl-roig, adéu-siau, més-dient

EXERCICI
Classifica les paraules següents segons si són agudes, planes o esdrúixoles.

negrós!!!còmode!!!còpia!!!cigró!!!regular!!!beneit!!!tindran!!!palla!!!cabàs!!!universitat!!!comprèn!compraran!!!
mengen!!!martell!!!Berlín!!!demà!!unió!!!líquid!!!família!!!carnisseria!!Carmen!!!església!!!pèsol!!!ràdio!!!espia!!!
plàtan!!!telèfon!!!càries!!!fàcil!!!parlàvem!!!bústia!!!pasqua!!!noia!!!pau!!!història!!!difícil!!!cadira!!!química!!!
termòmetre!!!músic!!!àmfora!!!música!!!càpsula!!!jaqueta!!!espècie!!!físic!!!esdrúixola!!!novel·la!!!pàtria

AGUDES:negrós,còpia,cigró,tindran,cabàs,comprèn,compraran,martell,
Berlín,demà,unió,carnisseria,fàcil,bústia,pau,espècie,pàtria.
PLANES:irregular,beneit,palla,universitat,mengen,líquid,família,Carmen,
església,pèsol,ràdio,espia,plàtan,telèfon,parlàvem,pasqua,noia,història,
difícil,cadira,músic,jaqueta,físic,esdrúixola,novel·la.
ESDRÚIXOLES:càries,química,termomètre,àmfora,música,càpsula.

ADVERBIS ACABATS EN MENT

S’accentuen tots els adverbis acabats en  ment si la paraula original a partir de la qual està format
s’accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament,fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

Exercicis
Accentua quan calgui (totes són planes):

Mànec agulla elèctric poesia càrrec oncle
Dèbil examen llunes dipòsit cérvol hipopòtam
Motxilla intutil col·legi clàxon semàfor ràpid
Accentua!quan!calgui!(totes!són!esdrúixoles):
Fabrica justícia clínica quilometre centímetre brúixola
Tècnica àguila milionària època maquina pèrdua
Avia església pagina física tórtora memòria

Accentua les paraules que calgui:

Cantonada portal estàtua historia monument oportuns
Permis estomac aèria compas violins màxim
Dormien rellotge imaginem examen àngel exàmens
Bugia merceria assidua dormiem dòcil oportú
Unic llastima condició algun satel<lit creixer
Els!noms!de!països!s'escriuen!de!forma!diferent!en!cada!llengua.!Posa!l’accent!on!sigui!necessari.!
Canada,!Marroc,!Tunisia,!Mèxic,!Grècia,!Japó,!Italia,!Àustria,!Perú,!Suècia,!Irlanda,!Escocia,!Finlandia,!
Bèlgica,!Algèria.

Fes el mateix amb aquests altres mots:

Historia,!Paris,!Berlín, carbó,!matèria.!Telefon,!paciència,!ballarí,!analogia,!!útil,!cívic,!arros.
Tria!el!mot!segons!porti!accent!o!no.!També!has!de!vigilar!si!l'accent!és!agut!o!greu.!
Als! cinc! minuts! tots! (menjàvem! /! menjavem).! El! paisatge,! al! nostre! entorn,! a! poc! a! poc! anava! perdent!
aquell! aspecte! (fantasmagoric! /! fantasmagòric)! que! li! donava! la! lividesa! de! l'alba.! L'! (horitzó! /! horitzo! /!
horitzó)!!s'esclarissava,!i!un!sol!(tímid!/!timid),!poruc,!(estenia!/!estenía)!els!seus!raigs!sobre!la!terra.!
Manuel!de!Pedrolo! (nasqué/nasque)!!a!l'Aranyó,! (pero/però)! (ana/anà)!!a!viure!a!Barcelona.!Sense!l'obra!
narrativa! de! Pedrolo! ! (mancaría/mancaria)! a! la! literatura! catalana! una! (dimensió/dimensio)! ! de! l'art!
narratiu.! La! ! (presencia/presència)! d'una! ! ! (producció/produccio)! constant! (sitúa/situa)! ! l'autor! entre! els!
creadors! contemporanis! d'obra! ! (continúa/continua! /contínua).! Es! valoraren! molt! les! (línies/linies)! ! de!
(progrés/progres)!!de!la!seva!obra.!

L’accent!diacrític

• A!tot!el![món!mon]!trobarem!persones!més!bones!i!no!tant.!
• A!![món/mon]!pare!no!li!agrada!gens!aquesta!pel<lícula!!
• "Una![dóna/dona]!!llarga!i!prima..."![és/es]!!una!cançó!mallorquina.

 Posa!l’accent!diacrític!quan!calgui:

1. El pastor porta el be a la carnisseria
2. Febrer és el més mes curt de l’any
3. Els homes més valents són ací
4. El boter calça unes botes noves
5. Ahir sabies bé la lliçó
6. Demà baratarem la bota del vi novell per una bota mes gran
7. El corredor Nurmi ha guanyat el jocs internacional
8. Te tot el cos mullat
9. La meua dona no dona prou almoines
10. A les deu eixirà el correu
11. Tocarà la campana en alçar a Déu
12. Ell em deu deu pessetes.
13. Dona la mà als amics
14. El joc de pilota no ve be
15. Per ací es diu que l’Abrosi es mot bo.
16. Si no fora per mirar, us llançava fora del saló
17. A vos no us he de dir si teniu permís o no, sou lliure.
18. No digueu ni si ni no fins a saber la veritat
Accentua!quan!calgui:
1. El lleó s una bestia carnívora.
2. El telefon obri una nova via a la comunicació humana.
3. La tècnica no te sempre la solució adequada als problemes.
4. El masculí, el femení i el neutre son els tres generes fonamentals de agramatical.
5. Cantaven una cançó melòdica
6. La forma perifràstica es d’us molt corrent en català.
7. Ni aixo ni allò no pot esser acceptat com a solució valida.
8. Una formula es una condensació d’una llei científica.
9. El mètode que seguiràs haurà d’esser practic i concies.
10. Les màximes filosòfiques no tenen sempre coherència.
11. La divisió del treball es una conseqüència d’un sistema precís d’organització econòmica.
12. L’os te els pels llargs.
7
13. Aquella dona li agrada el cafè ben molt
14. Sempre consultava l’enciclopèdia per elaborar els temes dels examens historia.
15. Els bens dels pares s’han distribuït entre tots els germans de manera igualitària.
Accentua!quan!calgui:
La!Senyora!Gracieta!interferí!llavors!la!conversació!i!pregunta!a!donya!Pura!si!jo!pensava!viure!a!la!fonda!o!
llogar!pis.!La!pregunta! fou! tan!extraordinària!que!vaig!pensar!que!la!dona!era! sorda!o!almenys!una!mica!
dura!d’oida.
—Si,!si!—digué!la!vella!senyora!amb!un!somriure!bondadós— Aquest!jove!ha!llogat!el!pis!del!carrer!Estret.
—Exacte,!si!senyora.!El!pis!del!numero!3!—li!vaig!dir.
—I!vostè!anirà!a!viure!allà?!—salta!la!dona!feta!una!pólvora—.!Que!me’n!diu!!Verge!Santa!!Ja!sap!que!he!
fet?
—I!per!que!ho!dius!tot!aixo,!Carme?
—El!carrer!Estret!!Mare!de!Deu!!Peró!si!es!l’ultim!carrer!de!la!vila.!Jo!no!hi!aniria!a!viure!encara!que!m’hi!
arrosseguessin...!Es!el!carrer!de!mes!transit!de!Torrelles.!El!que!hi!ha!mes!soroll....
—Molt!be.!D’acord.!Per!tot!aixo!podria!esser!precisament!el!mes!convenient.
Josep!Pla.!El!carrer!Estret

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

Aquest poema xerra de que l'estiu ja arriba i comença diguent que anam a classe i ja no tenim  fred dins l'aula,tambe diu que a nes pati si pot estar, que ja no hi ha el cel gris, i que ens dona vida.

2. Tema? l'estiu

3. Resumeix el poema en cinc línees. 

aquest poema xerra que en s'hivern quan anam a classe tenim fred i el cel esta de color gris i plou i fa vent i sempre a l'hora del pati esteim dedins per que defora fa fred, però are que ve l'estiu a classe s'esta be per que pega el sol a la finestra, quan sortim al pati no tenim fred i el cel no esta de color gris sino, esta iluminat per el sol i que això ens dona vida.

             

L'ESTIU JA ES AQUÍ

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.
             

2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

             

3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.
 és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors.

HISTORIA:
El nom Venècia antigament va identificar la regió de la gent vèneta (avui es diu Vèneto). En l'edat mitjana, Venècia (Vèneto) va dividir-se i l'Imperi bizantí controlava no més de la part de la llacuna i li deien solament Venècia. Quan le illetes de la llacuna van tornar-se una ciutat, Venècia va tornar-se el nom de la ciutat.
GASTRONOMIA:
Els plats de menjar tradicional de Venècia són molt senzills. Els productes locals són el marisc, el peix de les llacunes, les verdures que es conreen a les illes, el *risotto, la *polenta i els animals de caça local. La majoria dels plats consten solament d'alguns ingredients frescos i en els seus sabors apreciaràs espècies típiques de l'est d'Europa. 
COSTUMS:

A Italia hi han festes i tradicions especials en Italia i altres que es celebren es celebren unicament a Italia i altres que es celebren a Italia i a tot el món en general. 

Les festes tipiques Italianes són:

La Befana és una típica figura d'algunes parts d'Itàlia. El seu nom deriva de la paraula epifania, a la festivitat religiosa està unida la figura de la Befana, repartidora de regals durant el Nadal.

La Giubiana és una festa tradicional molt popular a les regions del nord d'Itàlia, concretament de Piemont i Llombardia. L'últim dijous del mes de gener s'encenen grans fogueres a les places i es cala foc a la Giubiana, un gran titella de palla vestit amb parracs que representa una bruixa.

Les festes d' Italia i d'altres parts del món

La Setmana Santa és una altra de les tradicions més arrelades a Itàlia, per la seva component religiós i la devoció dels italians.

El Carnaval de Venecia és un dels carnavals que es celebren amb una importancia especial i una celebraçió ùnica que combina la magia de els canals de venècia amb el carnaval 

  

La Religió

Els italians són persones molt creients i gran part de la seva població es caracteritza per la seva fe en Déu, no és casualitat que el Vaticà es trobi en el territori italià. La religió més important del país és el catolicisme i prop del 90% de la població és de religió catòlica romana. Una dada interessant que cal destacar és que també s'estima que la major part dels adeptes al satanismo també es troba a Itàlia.

Alguns costums a Itàlia a tenir en compte són:

-És costum a Itàlia saludar amb una encaixada de mans. La salutació habitual entre amics o familiars és el petó a les galtes, entre dones, o entre homes i dones.

-El costum a Itàlia és saludar la persona acompanyant la salutació amb el títol. Encara que s'ha estès el costum de fer-ho pel nom de pila.

-Per als italians la vida familiar és molt important. Moltes famílies viuen "nucleades" o en llocs propers, i és usual l'ajuda entre els membres del grup.