Contes

Contes

 

1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.

Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.

El conte pot presentar diverses i diferents formes:
Els contes tradicionals vénen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i a ensenyar una lliçó moral. També se'ls coneix com a contes de fades o conte popular. Els contes populars es caracteritzen per l'ús d'un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d'encapçalament i d'acabament: Una vegada hi havia..., Temps era temps..., I van ser feliços i van menjar anissos, Catacric-catacrac, conte acabat... etc.

• Els "exemples" procedents de l'edat mitjana, utilitzats pels predicadors també amb un clar objectiu alliçonador.
• La "faula" o "apòleg", en què els protagonistes són animals que també donen una lliçó moral. En trobem ja exemples al segle VI aC amb Isop.
• Els "fabliaux", que eren contes còmics i satírics, com a tall d'exemple tenim el Decameró de Boccaccio i Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.
• El "lai", conte amorós amb elements fantàstics. En són molt coneguts els Lais de Maria de França.

El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, per bé que els límits no en són exactes). Julio Cortázar el defineix pel seu efecte, mentre que el conte és d'efecte únic, ja que s'explica una història, en la novel·la la voluntat és més global.


LA RATETA PRESUMIDA:
Hi havia una vegada una rateta que cada dia escombrava l'escaleta i un dia es va trobar un dineret.
—Oh, quina sort que he tingut! I què en podria fer? Si em compro ametlletes em cauran les dentetes... I si em compro un llacet per la cueta? Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me'l a la cueta!!
I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora Conilla i es va estar mirant molts llacets. Al final, es va decidir per un llaç de setí de color rosa.
—Sí, aquest sí que m'agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà — pensava la rateta—. Ui, no me l'emboliqui que me l'emporto posat!
Es va posar a la porta de casa seva per lluir el llacet. I aleshores va passar el senyor Ànec per davant seu. En veure-la tan bonica, li va dir:
—Ai, Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
—No ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Guac, guac, guac!
—Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.
També hi va passar  el senyor Gall amb les plomes estarrufades que li va dir:
—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
—Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Quiquiriquic!
—Ui, no, quin xivarri. No et vull per marit.
I el senyor Gall se'n va anar amb el cap cot. Després, va passar el senyor Gos, que també va ser rebutjat per la Rateta.
Al cap d'una estona va passar el senyor Ase que en veure la Rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se pregar li va dir:
—Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?
—Ihà, ihà!
—Fuig, fuig, que m'eixordes!
Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes, va passar un senyor Gat pel seu costat que li va dir:
—Mèu, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l'estreta:
—Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Mèu, marrameu!
—Sí, amb tu sí que em vull casar!
—Mèu, marrameu!
I així ho van fer. Ben aviat es van casar i van convidar tothom.
Aquell dia, mentre uns deien a la Rateta: «Vés amb compte amb aquest gat!», d'altres li advertien. «Vigila que, quan estiguis despistada, no et clavi queixalada!» la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu marit sabien el secret: aquell gat era vegetarià, no menjava rates!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat.

RESUM DEL CONTE:
Això és una rateta que escombrava la seva escaleta i es va trobar un dinaret, i ella va pensar que puc fer amb això? pues va dicidir comprar-se un llaç per la cua. Va arribar a ca seva i cada animal que pasava li demanava haveure si es volie casar amb ells i ella abans de contestar li demanava haveure quina veu tenia i li feien la seva veu i lis deia que no a tots fins que va pasar el moix i li va dir que si, i desprès de casar-se tots els seus companys li deien que anès alerta amb ell, i ella li deia que era vegetaria i que no menjava ratetes i així acaba el conte.







2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot:

El conte que més m'agrada es el de la tortuga i la llebre. Aquest conte va de que la llebre s'enrriu de la tortuga de lo lenta que es , fins que un dia la tortuga va dir jo a una carrera te guanyaria, i la llebre va dir asi? i ella tota convençuda de que no seria aixi pues va arribar el dia de la  carrera i la llebre posava obstacles en el cami per que la tortuga o tengues dificil. Va começar la carrera i la llebre la partir super aviat i es va aturar a mirar per on anava la tortuga i com que va veure que anava molt enrrera pues es va posar a un abre i es va dormir, quan es va despertar va mirar enrrera per sebre on era la tortuga i no la va veure esva girar cap en davant i va veure que esteia apunt de arribar a la meta, va pegar un esprint pero no va arribar i la tortuga li va guanyar.