1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

Aquest poema xerra de que l'estiu ja arriba i comença diguent que anam a classe i ja no tenim  fred dins l'aula,tambe diu que a nes pati si pot estar, que ja no hi ha el cel gris, i que ens dona vida.

2. Tema? l'estiu

3. Resumeix el poema en cinc línees. 

aquest poema xerra que en s'hivern quan anam a classe tenim fred i el cel esta de color gris i plou i fa vent i sempre a l'hora del pati esteim dedins per que defora fa fred, però are que ve l'estiu a classe s'esta be per que pega el sol a la finestra, quan sortim al pati no tenim fred i el cel no esta de color gris sino, esta iluminat per el sol i que això ens dona vida.

             

L'ESTIU JA ES AQUÍ

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.