miércoles, 28 de octubre de 2015

Socials


   


    1. Cerca informació sobre el que era l'Antic Règim. Creus que actualment la cosa segueix vigent? En la nostra societat abunda la igualtat? Justifica la teva resposta.

- L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

- no
- no

Les varietats de la llengua

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobinsegons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.


.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.


.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:





(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)
EXERCICIS:


1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:


A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara. *Varietat Generacional


B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.
*Varietat Estilística


C)    Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.


(Ausiàs March)

*Varietat històriques

D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.
*Varietat social



E)     

Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)
* varietat històriques


3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.
no ho he trobat

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

varietat social: Català: “no em ratllis” - “no m’atabalis” 
varietat geogràfica: “cant" (Mallorca) - “canto” (Principat)
varietat de registre: “jalar” – “menjar” (estàndard)
varietat històriques:

1
 


5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.

El que m'ha resultat més difícil ha estat sebre de quin tipus es cada text perquè posar quina varietat és es molt difícil ja que tots els textos casi son iguals.
EXERCICIS


1. Completa les frases següents amb les formes verbals adients dels verbs que hi ha entre parèntesi. En cada cas t’apareixerà una e accentuada.
   
a) El meu germà m’ha promès__________ (PROMETRE) que _passés_________ (PASSAR) el que
         __passés_______ (PASSAR), ell m’estimaria sempre.

b) Ell, ni entèn__________ (ENTENDRE) ni _compén_________ (COMPRENDRE), encara avui,
         per què me’n vaig anar.

c) Quan ell _encén_________ (ENCENDRE) el foc vol mantenir-lo tot el dia ___encès_______
         (ENCENDRE). Si l’apaguen, ell __s'ofèn_______ (OFENDRE).

d) Nosaltres, aquest matí, només ___dèiem_______ (DIR) el que vosaltres __fèieu________
          (FER) malament, és a dir, que no treballàveu amb el casc col.locat.

e) Nosaltres , abans , ___érem_______ (SER O ÉSSER) molt actius. Ara ja no ho som tant.

f) Si nosaltres _féssem_________ (FER) el que cal en cada moment, no tindríem tants problemes.

g) Si vosaltres també __féssiu________(FER) el que se us mana, no rebríeu tantes repulses.

h) Si us plau, digues-me per què has _imprès_______ (IMPRIMIR) en color un document
         tan important.

i) Ell s’ha _desprès_________ (DESPRENDRE) dels seus béns materials, després del que li ha
        passat.

j) Aquella senyora _pretén_________ (PRETENDRE) que em cregui que ell ___digué_______
        (= va dir) una mentida al judici.


2. Digues quin és l’infinitiu dels verbs subratllats d’aquestes frases. En tots ells apareix una e accentuada.
 
a) No et coneixerà ningú si et disfresses així. conèixer
 
b) No temis a ningú. Siguis valent. témer

c) Naixerà bé el nadó, segur!  néixer

d) Pareixerà un poca-solta. Mereix ser vençut. parèixer

e) M’ha convençut: ha crescut perquè l’han pascut convenientment. convèncer

f) L’ha empès i ha espremut  la llima, sense voler, fora del got. empènyer

g) Ell ha premut el timbre del quint segona. prémer


3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definició.(Totes tenen una e acentuada.)
 
a) Natural d’Anglaterra: _anglès______________      

b) Natural de Portugal:__portuguès__________
 
c) El que fa vuit d’una sèrie: _vuitè___________    

d) Acció de prestar: ___préstec__________

    e) Comarca que té com a capital Barcelona: __barcelonès________________

    f) Peça que forma la corol.la de la flor: ___pètal_____________

    g) Un que és molt llaminer: ___llépol___________  
 
    h) Sinònim de sípia: __sèpia____________

    i) Edifici consagrat a un culte cristià: ____esglèsia_______________

    j) Canal d’irrigació: __sèquia___________  
 
    k) N’hi ha un dels diputats: __congrés___________

    l) És com agrada el cafè a molta gent: __exprés________________

   m) Fruit del presseguer: _préssec_____________

   n) L’ou del poll del cap: __llémena____________

   o) Blat desproveït de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa,
       pastes de sopa, etc.: _sèmola_____________


4. Escriu una frase amb sentit amb cada grup de paraules, primer, però, acentua-les degudament.

    a)  perquè, vostè , burgès : _perquè voste és burguès__________________

    b) entremès, pèsol, espès, puré : _primer ens varem menjar l'entremès i desprès el puré espès de pèsols. _

    c) interès, ingrés, marqués : _el marqués te l'interès de fer l'ingrés__

    d) cafè, xerès, llépola : _primer hem vaig beure el xerès desprès el café i per acabar la llépola. __

    e) feréstec, cérvol, ximpanzé: tant el cérvol com el ximpanzé son animals feréstecs. __

    f) estrès, terratrèmol: _me va pegar un atac de estrès quan va passar el terratrèmol.___


5. Col·loca accent als mots següents quan calgue i escriu una redacció o un conte d’una pàgina en què apareguen totes elles almenys un cop.

     morè    dèbil     la Sénia       Bernabé       serè (adjectiu)      

     pagès       pèrdua     feréstega     cérvola       seré (verb)


6. Dictats. (Perquè vegin que la majoria de mots s’accentuen d’acord amb la seva pronúncia.)

En color roig destaquem els mots que s’accentuen a l’inrevés de com ells els pronuncien.

    “Allò que em vas prometre no és, però, el millor. De debò, m’has demostrat que ets un hipòcrita i això em provoca còlera  i estrés. El que em vas explicar era una pura comèdia; va ser una autèntica pèrdua de temps. Hauré de recórrer a la fórmula més antiga i cèlebre dels hòmens: la lògica com a mètode és l’única tàctica que sosté la veritat.”

   “S’ha reclòs per compondre una òpera  amb trets característics de comèdia, però amb     característiques  pròpies  que ens mostren la clara diferència que hi ha entre aquests dos gèneres dramàtics. “

   “La crònica  del periòdic conta que la memòria del polític demòcrata era pèssima: no recordava que els fenòmens  atmosfèrics que havien afectat els hòmens en temps dels apòstols eren sobrenaturals. Conta la història  que en un quilòmetre  quadrat  en una zona del nord d’Europa es va produir la destrucció de molts dòlmens per motius no pròxims al nostre enteniment.”

  “El ressò que va produir el retrò  d’un edifici vell en caure al poble de Vandellòs, va fer    que el sòcol de casa meua es trenqués  perquè  no estava gaire ben enganxat. Gairebé tots   els veïns es queixaven pel soroll i pels estralls que les obres del barri produïen. El professor de música del sèptim primera va haver d’interrompre la classe quan a la cançó que interpretava  havia aconseguit arribar a un semitò molt difícil de mesurar.”

  “Una colònia de tórtores, que s’havia afincat al terrat de la casa veïna, va acabar amb problemes d’estómac, perquè un desaprensiu els va oferir un menjar saborós, però alhora verinós per a elles. Deia que feien masa soroll, i els va oferir arròs amb tòfones.”  



SOLUCIONS

En les paraules de color roig l’escriptura és contrària a la nostra pronúncia.


Exercici 1.
Respostes:

a) promès/passés/passés
b) entén/comprèn
c) encén/encès/ofèn
d) dèiem/fèieu
e) érem
f) féssem
g) féssiu
h) imprès
i)  desprès
j) pretén/digué    






Exercici 2.
Respostes:

a) conèixer;
b) témer, ésser o ser ;
c) néixer o nàixer ;
d) parèixer,merèixer,vèncer;
e) convèncer, créixer, péixer ;
f) empènyer , esprémer ;
g) prémer
Exercici 3.
Respostes:

a) anglès ;
b) portugués ;_
c) vuitè (octau) ;
d) préstec ;
e) Barcelonès ;
f) pètal ;
g) llépol ;
h) sèpia ;
i) església ;
j) sèquia ;
k) congrés ;
l) exprés ;
m) préssec ;
n) llémena ;
o)   sèmola
   
Exercici 4.
Respostes:

a) perquè, vostè, burgès ;
b) entremès, pèsol, espès, puré ;
c) interès, ingrés, marquès
d) cafè, xerès, llépola ;
e) feréstec, cérvol, ximpanzé ;
f) estrés, terratrèmol



Exercici 5.
Respostes:

morè, dèbil, la Sénia, Bernabé, serè (adjectiu), pagès, pèrdua, feréstega, cérvola, seré (verb)

martes, 27 de octubre de 2015

Accentuació

CATALÀ

ACCENTUACIÓ.

1.- Classifiqueu aquestes paraules en els grups de sota:

1 quilòmetre, 2 arròs,3  zoològic,4  fàbrica, 5 abric, 6  lliçó,7 tonyina, 8 paquet, 9 llibre,10 clínica,11 tortuga,12 pàgina,13 sucre, 14 balcó, 15 música,16  plaça, 17 forner, 18 àguila, 19 elefant, 20 bolígraf.

AGUDES
PLANES
ESDRÚIXOLES
arròs,lliçó,balcó,
forner,












quilòmetre zoològic,abric,tonyina,paquet, llibre, tortuga,sucre,plaça,elefant,bolígraf
fàbrica, clínica,
pàgina,música,àguila,

2.- Accentueu les paraules agudes, quan calgui:

canto germà autobus femení vindran

clavell padrí sortira


3.- Accentueu les paraules planes, quan calgui:

cadira àlbum fàcil examen túnel cantaves

masia químic

4.- Acentueu les paraules esdrúixoles següents:

Núria àrea pagina clàssica física farmàcia

mecànica indústria



5.- Contesteu les preguntes següents:

Quines vocals duen accent obert? _a,e,o________________________________

Quines vocals duen accent tancat? _e,i,o,u_______________________________

La dièresi:




La dièresi té 2 usos molt diferenciats entre si:
Marcar que la U dels grups QU-/GU- quan van seguits de les vocals E/I es pronuncia.
Exemples:    ungüent       qüestió        pingüí           aqüífer
!VÉS AMB COMPTE que acomplisquen ambdós requisits: que es pronuncie la U i que la vocal que l’acompanye siga una E o una I.Aquesta regla no té excepcions.
Exemples: guerra (no du perquè la U no sona) / quatre (no du                 perquè la vocal és A).
Marcar que una I/U no forma diftong amb la vocal anterior.
Exemples: ve-ï-na   pro-te-ï-na    en-sa-ï-ma-da     co-ï-en
 EXCEPCIONS a aquesta regla:
A)   Si la I/U pot portar accent gràfic.
Exemples:  ve-í            pa-ís             co-í-em
! Vés amb compte de no barrejar aquesta excepció amb la primera regla que hem vist.
Exemples: aqüífer (porta dièresi per marcar que la U del grup QU- seguit d’una I es pronuncia. S’accentua perquè és plana acabada en –R).
Aquesta excepció només afecta les paraules del segon ús de la dièresi sempre i quan accent i dièresi es disputen la col.locació sobre la mateixa vocal. Exemple: ru-ï-nós ( porta dièresi per indicar que hi ha dues vocals contígües pronunciades en síl.labes diferents, la segona és una I i aquesta I no pot dur accent gràfic però això no afecta que la paraula en porte ja que és aguda acabada en –OS)
B) No porten dièresi les paraules acabades en els sufixos cultes  –ISME/-ISTA/ -US/-UM.
Ex: egoisme / egoista  /  Màrius  /  harmònium
!Vés amb compte amb les paraules proïsme i lluïsme ja que sí que porten dièresi.
C) No porten dièresi els INFINITIUS, FUTURS, GERUNDIS i CONDICIONALS dels verbs acabats en VOCAL+IR (obeir, conduir, reduir, ...).
                                           
 Exemples:   agrair/agrairé/agraint/agrairia
! No confondre l’estalvi de la dièresi en la terminació d’aquests temps amb altres casos com: a-ï-llar/ a-ï-lla-ré/ a-ï-llant/a-ï-lla-ri-a ja que el problema no el tenim en la terminació verbal sinó en la segona síl.laba.
D) Tampoc no fem ús de la dièresi en paraules començades per un prefix acabat en vocal (re,contra-, anti-, co-...) + paraula començada per I/U.
Exemples:      contraindicació          reunificar
Són excepcions a aquesta excepció les paraules reüll ireüllar i tots els derivats.
! Para especial atenció en aquelles paraules que porten dièresi en una I/U àtona ja que, sovint, tendim a pronunciar-les com si foren diftongs quan en realitat són hiats. Per això convé repassar alguns casos en què la dièresi apareix fora de vocal tònica:
            - En els derivats de mots que tenen I tònica:
Exemple:   veïnat (veí)                                  ensaïmada (saïm)     
              descafeïnat (cafeïna)              aïllar (illa)
          
          - En les paraules formades amb els sufixos següents:
                       
  -itat (espontaneïtat,...)                        -itzar (europeïtzar,...)
                       
  - iment (agraïment,...)                            -idal (helicoïdal,...)
                     
                                          -idor (traïdor,...)
En aquests casos el millor és treballar la memòria visual fent exercicis d’ortografia i, sobretot, llegint.

Teoria en línia!

Practiquem?

Posa dièresi en les paraules següents i després classifica-les en la graella:
freqüència, Seül, xiïta, reduït, ungüent, reüll, ambigüitat, aigüera, diürna, veïnat, aqüeducte, llaüt, raïm, agraït, terraqüi, seqüència, instruït, esfereïdor, qüestió, lluit, genuïna, eqüestre, aussar.
REGLA 1
REGLA 2

Completa les formes d’aquests participis:
Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
traduït
traduïda
traduïts
traduïdes
reduït
reduïda
reduïts
reduïdes
produït
produïda
produïts
produïdes
conduït
conduïda
conduïts
conduïdes
Tots els participis d’aquest exercici pertanyen a la regla ....1........
Col·loca’ls a les paraules següents la dièresi si la necessiten. Digues quina regla els has aplicat i si pertanyen a alguna excepció:
aigua               cuina           sarraïna          ateisme
pasqües           conduiria      reintentar        suïs    
beneiré            reull            peüc               quocient
ensaïmada       egoista         contraindicació  produït

reixa           cinquanta  ciutat          agrair

aigüera       obeïes       coincidir       traint  

enlairar       proteïna     reix             aigualit  

agraïment    manguera  traduir        pausa

país                coincidència   aqüífer            egoisme 
aixeta             heroïna          llengua            genuïna
Posa dièresi o accent a les paraules que calga i, en cas de ser una excepció, especifica la lletra d’aquesta:
país
països
Lluís
Lluïsa
qüestionari
faria
conduir
produiria
reduint
Màrius
altruista
dadaisme
egoista
harmònium
agraïr
reunir
coutilitzar
contraindicació
preinstal·lació
contribuint
antiinflamatori
creilla
antiquari
peüc
aïllant
obeïem
arcaisme
dïurn
coincidir
envairia
produïa
posseït
conduiries
reduia
disminuirà
Posa dièresi, accent o res a aquestes paraules, segons pertoque:
unguent, veinat, Lluis, decaiment, conduïes, peüc, causar, aqüífer, empaquetar, reincidir, europeista, creilla, produieu, agrairia, lingüista, adquisició, reduïnt, reunificar, llenguatge, peüet, proteïna,obeïm
Completa les oracions posant la dièresi  o l’accent a les formes verbals que calga:
Si jo fora el gerent, reduiria el dèficit que han produït els administradors.
Els pobles germànics envairen la península Ibèrica el segle V.
Encara no s’ha reconstruit la necròpolis que els arqueòlegs atribuixen/atribueixen als ibers.
Durant tot el viatge estàs envaint el carril contrari, de manera que després de dinar conduire jo.
Després d’estudiar el cas, l’advocat ha deduit que en l’execució del crim influiren algunes causes encara inexplicables.
Alguns dels mots següents han de dur dièresi. Posa’ls-la:
veïna       peüc     ruïna      xemeneia     reixa          ambigüitat
quatre     pausa    oïda       posseïdor     heroïna       reduïa 
tenia       països   arruïnar   reull            intuició       suïssa
paisatge  Biscaia   cuinera   freqüent      coincidir      almoïna
amoïnar  espontaneïtat  obliqüitat agraïment cinquanta aïllat
ciutadana transeunt ungüent  reunir     ensaïmada      circuit
Eivissa       aigua           aigüera    raïm          Caïm               joia
I ara completa les frases següents amb la forma que hi corresponga del verb entre parèntesis:
- T’estic molt .agradeïda....(AGRAIR) per tots els favors que m’has fet.
- Mentre jo ...produïa......(PRODUIR), els del costat s’enfonsaven.
- Anit observava com el sopar es .....covia.....(COURE) a poc a poc.
- ....introduïu............................ (INTRODUIR) la targeta de cara a vosaltres.
- Convé que vosaltres mateixos ho .....deduïgueu....................(DEDUIR) en pocs minuts.
- El sucre no es .........diluir..................(DILUIR) prou bé perquè el café era fred.
- Cal que vosaltres ......disminuisqueu.....................(DISMINUIR) les despeses generals.
- .....posseir........(POSSEIR) tanta riquesa que ni sabia el que tenia.
- Mentre estaven els llums encesos, el cartell ............lluia................(LLUIR) amb força.
- Per favor: .....inclure.........(INCLOURE) també la sol·licitud.
Escriu el femení i un nom abstracte derivat dels adjectius següents:
Ex: continu: contínua, continuïtat.
simultani: .................................espontani: ..........................
heterogeni. .............................. heroic: ..............................
laic: ....................................... assidu: ................................
innocu: .................................. oblic: ...................................
Escriu dièresi o accent en els mots següents:
aqüeducte       lingüística      proïsme     conduint         paura
empedreit        exiguitat       harmonïum  hemorroïdal     Caïm
quocient         acuitat        substituïem   egoista          aguaït
fortuit            helicoidal      ateïsme        bilíngüe     reimpressió
traduïda          jesuita        diurètic        geniut  antiimperialista
europeista      conduiria     pasqües      beneire        antigüitat
cafeïna           duana           afaïtat       Saül             Marius
Posa els accents i dièresis que calguen a les frases següents:
- La qüestió és que no se quines conseqüències pot tenir la teua decisió.
- La Lluïsa es va deixar influïr per la pretesa genuitat del producte.
- I les següents qüestions també posseïen una alta ambigüitat.
- Els quatre sarrains lluien les seues simitarres.
- Com vols que continue la seqüència?
- Els mots següents semblen intraduibles.
- El seu caràcter egoista no coincidia amb l’altruisme de la veïna.
- Aquesta freqüència no es captada per l’oida.
- Per mes que t’hi amoïnes no reduiras les diferències entre els veïns.