Jacint Verdaguer
1. Cerca informació sobre Jacint Verdaguer i les seves dues grans obres poemàtiques. L'Atlàntida i el Canigó.
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català.
Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària.
Les dues grans obres:
Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença, i del moviment romàntic (que s'estén al llarg del segle XIX), romanticisme que busca en el passat medieval, en la natura i en la parla popular els temes i l'expressió dels seus ideals estètics; Renaixença que persegueix la modernització de la cultura catalana, també de la seva llengua. Verdaguer torna a situar el català com a llengua literària culta, espai fins aleshores reservat a altres llengües.
2. Fes un resum d'aquest poema i n'expliques el tema. Quines característiques estudiades d'en Verdaguer hi veus reflectides? Penja'n una imatge que el representi.
- el poema son preguntes que fa una persona al seu cor o a la seva alma.
- que hi ha moltes de preguntes
CANT DE GENTIL
[Fragment]
Amor, amor, on me pujares?
on sou, amics? on sou, mos pares?
i jo mateix, digau-me, on só?
Digue-m'ho tu, Griselda bella,
ma hermosa estrella
de Canigó.
I tu, ¿ets dels cel guspira eterna
o sols fantàstica lluerna?
dus a l'infern o al paradís?
Mes, és ací tan dolç lo viure,
veient somriure
ton ull blavís!
¿Què se me'n dóna de la terra
si et tinc ací, en est cim de serra?
Mes, com nos mira el sol naixent!
Porta'm vers on surt com poncella
que s'esbadella
pel firmament.
Jacint Verdaguer
No hay comentarios:
Publicar un comentario