Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.

Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845. 
Àngel Guimerà(Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX. 

 1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.

Mar i cel

SAÏD, BLANCA, FERRAN, CARLES, MALEK, JOANOT, HASSÈN, OSMAN, MAHOMET, i altres pirates. Al crit de Saïd se presenten precipitadament, invadint l’escena.

SAÏD: Minyons! Tothom ací! Deixeu les veles
i el timó: veniu tots! Mireu-los ara:
mireu los cristians; fregueu ses robes;
flaireu sa carn! Són los botxins que un dia
delmaren nostra raça! Avui, mireu-los:
se befen de nosaltres; nos escupen
amb sa bava apestosa, els miserables!
MALEK: Doncs revenja’t en ells. Jo vull la vida
del patró!
MAHOMET: La dels dos!
JOANOT (volent contenir a SAÏD):
Atura’t!
BLANCA: Pare!
SAÏD: Som cans per ells? Doncs com a cans de presa!
JOANOT (tractant de contenir als pirates):
Valen or!
SAÏD: Mare: aquí ja et sento!
MALEK: Morin!
JOANOT (a Saïd):
Disposa!...
SAÏD: D’esta gent?
BLANCA: Pietat!
SAÏD: Preneu-los.
JOANOT (amb molta energia, procurant contenir als pirates):
Jo sol!
SAÏD: No hi ha pas reixes; fills: són vostres!
(Hi ha algun pirata de part de Joanot. Volten tots, barallant-se, a Carles i Ferran, i se’ls emporten escala amunt entre el desgavell i la cridòria.)
BLANCA: Ah!
OSMAN: Morin!
JOANOT (lluitant):
Só el segon!
CARLES: Filla!
BLANCA: No!
FERRAN: Feres!
JOANOT (des de dalt de l’escala):
A mi!
(Desapareixen tots arremolinats.)

Àngel Guimerà, Mar i cel. a Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 56-59.

 

*RESUM: 

 que hi ha altres persones o pirates no domes i son ells i diven que han vengut per matar-los i ells disideixen amagar-se o fugir per que no els matin o no els trobin.

    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet. 


CANT A LA VINYA 

Que Déu te guard, oh vinya catalana!
Mar de verdor que serra amunt t'estens!
Mon pit s'eixampla al respirar ta ufana,
si enfonso els peus enmig de tos serments! 

I et vull, i et tinc mateix que una altra esposa,
i els fills del cor els fem pujar tu i jo.
El meu amor te torna més hermosa,
i et dono fins la sang amb la suor! 

Benhaja el sol que et besa cada dia,
i la pluja abundosa davallant
sobre tos pàmpols, llengües d'harmonia
que els aires mouen, mon delit cantant! 

Com tos sarments s'abracen en la terra,
que s'abraci al damunt la nostra gent.
Oh vinya de la plana i de la serra,
dóna'ns força i noblesa eternament! 


*COMENTARI DEL POEMA:
esta molt be, perquè es un poema d'amor que li diu un home a la seva estimada,
que li expressa lo que sent quan esta amb ella.