Poema

Poema

MOIXAINES DE PLAER 

La nit els queia

a sobre i no evitaren

el fet de sucumbir al 

plaer de les moixaines 

que els arribaven dels

darrers rajos de sol d'un

dia en què la tardor 

s'acabava d'estrenar.

Aviat la brisa reviscolaria.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

 

 2. Tema del poema.

 - persones que s'acaricien 

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

   - rima assonant, 9 versos, entre 6 i 8 síl·labes.

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: moixaina, sucumbir, rajos, brisa, reviscolar

 -  moixaina. caricia que es fà pasant la ma per la cara.

 - sucumbir: Algú, cedir a una cosa a la qual no pot resistir més.

 - rajos:  Ratlla lluminosa que apareix irradiant d’un cos lluminós.

 - brisa: Subproducte obtingut de l’elaboració del vi, constituït per la rapa, la pell, el pinyol i la polpa del raïm.

 - reviscolar:  Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

 -  dues persones que el vespre s'acaricien i estaran junts fins que la mort els separi.

6. Opinió personal.

 - m'ha agradat molt perquè ami m'agraden les carícies.